17.6.05

Ho sento molt

Avui era dia d'estudi. Però he dormit massa. Per tant, havia de ser tarda d'estudi. Però es va fent tard i, tot i que el sol encara no es pon, fa 3 mesos ja s'hagués post. Potser serà nit d'estudi. Aquest lamentable fet no té només un culpable, que hauria de ser jo. La culpa és de la recupració de la memòria històrica. En aquest cas, la meva memòria de la meva història. La meva curta història. He recuperat un estoig de cd's de l'època quan vaig descobrir que a la biblioteca pública no només hi ha havia llibres. El descobriment de la gran discografia de la bibiolteca i el copiador de cd's va tenir com a resultat la creació d'un (sembla que ilimitat) fons discogràfic de cd's vilment copiats. L'estoig en qüestió el tenia la meva germana (parèntesi sense comentaris inclosos) i avui l'he trobat sobre la seva taula. Al obrir-lo he recuperat la meva identitat caòtica. Poso el primer cd. Supertramp. Després de la segona cançó comença a sonar una tonada intrusa. És l'estaca. L'estaca en un cd de Supertramp? Obviament el cd no era de Supertramp, era una barreja curiosa, un resum, una petita mostra de la meva caòtica identitat. El nom no fa la cosa diuen (amb perdó dels srs. d'Espada). Van passant les cançons, Marilyn Manson, Eminem (si si tu), Sopa de Cabra, Metallica... Fins que un boig es cola en aquesta amalgama musical. Ho sento molt;

el seu pare era un vell gat gordo i coix i sa mare una gata de carrer i ell va néixer una nit sota la pluja però sa mare morí al part i el seu pare d'un infart i va quedar abandonat pel mig dels prats moriria de gana moriria congelat però sort que era un gat i tenia set vides
no tenia ni pares ni un amic ni un padrí de família que el cuidés i així solitari justet amb uns dies de vida va arrossegar el cos per un camí per la ciutat però va ser en creuar una carretera que un camió va i l'atropella en un pas zebra però sort que era un gat i tenia set vides i va sentir-se deprimit dèbil agobiat tan esclafat sota el camió veia que no podia que no podia respirar però per res la vida no volia deixar
ferit i amb la por a la mort va seguir una nena i la nena el va agafar va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra però sort que era un gat i tenia set vides set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen hi ha vida hi ha vida
però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar aconseguí creuar la ciutat fins al port i va va veure el mar i va veure un peix va acostar-se al moll però va relliscar i va caure a l'aigua va sentir-se perdut ho tenia clar moriria ofegat però sort que era un gat i tenia set vides era patètic veure com s'enganxava a la vida xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre i aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca
set mesos després va desembarcar en una terra estranya apocalíptica i ingrata les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis i de cop una bomba li va petar sota els peus i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida però sort que era un gat i tenia set vides i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra i on reina la violència t'acribillen per la jeta el cos ple de metralla que es es moria que es moria quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai
una gata preciosa i piadosa el recollí i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides i es tirà follant els dies que passà en convalescència però la gateta ocultava que estimava un altre gat què dic un gat si allò era un tigre que ho va descobrir unmal dia va jurar que els mataria això era un lio de faldilles però sort que era un gat i tenia set vides imagineu aquella bèstia una espècie de legionari reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata
van acabar-se els tiros i eren temps de pau de pau però misèria de penes i gana i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava que el seu cos desafiava tota llei de gravetat per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa però sort que era un gat i tenia set vides va sortir per poter de miracle que no el pesquen que no acaba com un plat de subsistència a la postguerra hi ha gana hi ha gana
havien passat set vides però el gatet mai no es moria la veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida i ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món que era el pot de les hòsties que és que estava cremat però hostia puta quina vida més perra que tenia i per desgràcia era un gat i tenia set vides.

Albert Pla.