8.6.05

Boadella i la diferència específica

Segons Aristòtil la diferència entre individus d'una mateixa espècie és material i no essencial. Això vol dir que la diferència que hi ha entre dues persones (entenem persona com a sinònim d'humà), per exemple, no pot trobar-se en la pròpia definició de la espècie humana perquè sinó, un dels dos ja no sería humà. Com que per definir l'espècie humana, per dotar-la d'una categoria pròpia i diferenciada de la de la resta dels mamífers, éssers vius, etc. acceptem com a vàlid dir que l'home és un animal racional, no podem esperar distingir entre dues persones per la seva capacitat de raonar.
(Perdonin els lectors però he aprofitat aquest modest paràgraf introductori per repassar per l'exàmen)
Passem a un altre tema doncs.
El fet és que ahir es va presentar un nou partit polític. Es veu que és un partit d'unes esquerres com les del PSOE amb una ideologia com la del PSOE pero que no és el PSOE. Podríem fer veure que ens sorprèn, però si algú està llegint això probablement comparteixi amb mi el fet de ser català i els catalans dificilment ens podem sorprendre de coses com aquestes. Som com els homes aquells de l'anunci dels ferrocarrils, que no els sorprèn que un dinosaure pongui un ou al seu jardí. Doncs bé, no estem sorpresos per la creació d'un nou partit (considerarem el simple canvi de sigles com a nou partit) tot i que si que ens pot costar d'entendre. De totes maneres com que la democràcia necessita d'una pluralitat important d'opcions polítiques, siguin benvinguts els nous socialistes.
El tret diferencial, allò que identifica aquest nou partit, que el fa diferent i que, en definitva, pretén presentar-lo com a una opció seriosa tot i que un dels seus caps visibles sigui un pallaso que no fa gràcia és, segons deia la nostra plural, oberta i tolerant televisió pública, que son un gurp d'intel·lectuals. Al sentir que eren un grup d'intel·lectals jo, que sóc un home amb gran respecte per l'intel·lecte humà i que tinc la mania d'admirar aquells que considero més cultes que jo, vaig pensar que potser no era propi de la meva persona pensar aquelles coses tant lletges de persones de gran sapiència i, per intentar entendre les meves contradiccions, vaig anar a buscar al diccionari la paraula intel·lectual. Com sempre passa als diccionaris, o com sempre em passa a mi, em van redreçar cap a una altra definició, la d'intel·lecte. Al llegir el que hi deia he de confessar que em vaig sentir alleujerat. Resulta que un intel·lectual no és només un Kant o un Stephen Hawkins. Un intel·lectual és una "persona dedicada a la facultat de comprendre, de l'enteniment" (definició fruit d'un refregit de la de intel·lecte i intel·lectual). Un intel·lectual sóc jo! I la meva germana! I la imbècil de la meva veïna de dalt! I la morsa de la biblioteca del barri! Algú s'imagina que nosaltres decidíssim fer un nou partit? Ens presentariem a la televisió com un grup d'intel·lectuals? Doncs perquè presenten a un pallaso tocapilotes com a un intel·lectual quan poden dir-li per el seu nom; tocapilotes? O a un professor feixista perquè no li diuen professor feixista? Dir persona intel·lectual és com dir gos de quatre potes o llangardaix amb cua. No és una diferenciació. Això si, sona molt millor.