13.6.05

Apologia de monsieur Guillotin

El blog d'avui pretén ser una esquela, una esquela per la mort de la dignitat de l'intel·lecte. Acabo de llegir dos escrits, diferents en la llengua i en el receptor però que comparteixen un mateix tret característic, un tret que pretén dotar-los d'una dignitat que no mereixen; tots dos estàn signats per intel·lectuals. El primer és el ja famós "Manifest per a un nou partit polític a Catalunya", el segon una "Carta abierta a Patxi López" signada per el líder de la intel·lectualitat espanyola, l'eminent Fernando Savater.
Després de llegir-los amb més deteniment i respecte del que caldría, he de confessar que m'han decebut. Jo sempre espero molt d'algú que no dubta en autoproclamar-se intel·lectual. Em sona una paraula propera a grans noms com Plató, Kant, Einstein i un llargíssim etc. No espero que els intel·lectuals catalans omplin un text de fal·làcies per demanar la creació d'un nou partit. Exemple de fal·làcia anomenada "non sequitur" (consistent a extreure una conclusió que no se segueix de les premises): La política lingüística que s’ha aplicat a l’ensenyament no ha impedit que els estudiants catalans ocupin un dels nivells més baixos del món desenvolupat en comprensió verbal i escrita. És culpa de la política lingüística? Perquè a la resta de l'imperi no en tenen d'això i només cal posar Antena 3 per veure que molt millor no estàn, ni en això ni en res. D'això i del que ve ara (prepareu-vos que és fort) se'n diu demagògia (i si no fóssin intel·lectuals en diriem barata). Tampoc espero que un intel·lectual, per més espanyol que sigui i per més ulleres de pallaso que porti (ara no parlo d'en Boadella sinó d'en Savater) s'atreveixi a fer seves les afirmacions següents: "En los campos de exterminio nazis a ningún judío le preguntaban si era de izquierdas o de derechas. Pero parece que ya no queremos ver esa realidad, que pretendemos olvidarla". (una frase que pretén justificar per si sola la conveniència d'una aliança PP-PSOE al País Basc). O que declari pertànyer a un partit que s'ha de sentir "orgulloso de su historia y obligado a mantener y honrar nuestra memoria" (una història que inclou la convivència amb un tal Primo de Rivera, "gran home i millor persona" - deien els qui el coneixien- i, més recentment, una cosa dita GAL que ara no recordo què volia dir però que segur que era collonut, democràtic tol·lerant i amb tarannà).
I aleshores és quan penso; oi que es declaren hereus de la il·lustració? (si si! ho diuen els de Carreras i cia.) Doncs som-hi! Ja que ells són els hereus de Lavoisier i companyia, a nosaltres ens toca el paper de salvatges però també volem jugar! Si hem de ser hereus de la barbàrie, siguem-ho amb totes les de la llei (la de la selva, però llei en definitiva). Que torni monsieur Guillotin!
No tindrem raó, serem estúpids i nacionalistes, però, com a mínim, continuarem tenint més cap que ells.