3.5.05

Evoluciona la ètica?

No és la intenció d'aquest breu escrit donar una resposta a la pregunta que es planteja com a títol, sinó que el que es pretén és exposar una reflexió amb la intenció de dotar-la d'una rigorositat suficient perquè mereixi la pena ser presa en consideració.
El motius que m'han portat a iniciar aquesta reflexió són de temàtica diversa. Primer; les teories evolucionistes darwinianes. Segon; l'assabentar-me que aquestes teories encara no són acceptades per la societat d'alguns estats dels E.U.A. Tercer; el descobriment a través de l'estudi de l'Antropologia Social i Cultural de les diferències de valors que trobem en diferents cultures.
El problema del darwinisme a la societat dels E.U.A no és anecdòtic sinó que crec que prèn una important rellevància. El fet que sigui precisament als Estats Units de George W. Bush on es posa en qüestió la validesa de les teories evolucionistes de Darwin resulta especialment curiós si tenim en compte que la seva política internacional té com a principal objectiu (teoricament) la difusió d'un model de societat que se suposa superior i, per tant, més evolucionat. Com que no és la meva intenció entrar ara a criticar la política exterior dels Estats Units, aquest comentari s'ha de considerar simplement com a punt de partida d'aquesta reflexió que em proposo a desenvolupar.
La principal pregunta sería: existeixen cultures més evolucionades que d'altres? existeixen sistemes de valors més bons que els altres?
Aplicant a la ètica o la cultura el model de l'evolució de les espècies de Darwin, podríem arribar a pensar que veritablement si que podem considerar certes cultures més evolucionades que d'altres. Cultures que, com l'home, seràn més sofisticades que la resta de les espècies, ja siguin aquestes espècies culturals o animals. Ara bé, cal tenir molt present que la teoria de Darwin no situa unes espècies per sobre de les altres. De fet, aquest és un dels seus mèrits; el de trencar amb la concepció de l'evolució com una escala i convertir la seva representació simbòlica en un arbre. Un arbre amb un tronc del que en van sorgint les espècies per ramificació. El que sembla més interessant d'aquest model evolutiu és que no existeix una planificació, un objectiu final al que la evolució hagi de portar-nos, sinó que estem, els humans i totes les espècies naturals, subjectes a l'atzar. Les variacions en el medi i en la nostra propia constitució genètica de forma atzarosa són les úniques guies del nostre esdevenir. Passa el mateix en la cultura? Passa el mateix amb els nostres sistemes de valors?
La societat humana té com a principal objectiu, com a principi fundacional podríem dir, el de perpetuar l'espècie. Degut al fet que els homes, a diferència d'altre animals, no som autònoms fins ben avançada la nostra edat, la millor forma d'assegurar la supervivència i perpetuació de la nostra espècie sembla la vida en societat. En societat es produeix una col·laboració destinada a satisfer els interessos dels seus components. Ara bé, totes les societats, en tant que humanes, han de ser iguals o similars? Els valors que serveixen a unes per satisfer aquest objectiu inicial han de servir a totes?
Caldría introduir aquí una qüestió també fonamental en la teoria de l'evolució de les espècies de Darwin com és la adaptació al medi. Degut al fet que l'home és l'unica espècie que s'ha extès arreu del món i pot habitar a gairebé qualsevol lloc, ens trobem que les nostres societats es troben en una gran diferència de medis. Així, si una espècie animal no pot sobreviure en un medi allunyat del seu hàbitat nautral, perquè hem de pensar que un model de societat si que ho pot fer? El món occidental ha tendit a exportar el seu model de societat arreu del món, des dels misioners catòlics convertint societats poligàmiques en monogàmiques fins als nostres dies on Bush vol exportar la democràcia a cada nou país que descobreix al mapa. Ara bé, la organització democràtica és la millor per tots els medis socials? O només ho és per aquells medis la història dels quals els ha portat a necessitar aquest tipus d'organització? Hem de considerar que la democràcia és un valor a exportar a tot arreu o potser només a societats que s'han organitzat en estats seguint el model europeu? Societats com els indígenes de l'amazones han d'integrar-se en un sistema de valors que fins ara els era aliè?
El principal problema d'aquesta exportació de valors occidentals es troba lligat al medi on es desenvolupa. Cada societat s'ha organitzat de la millor manera que ha pogut per adaptar-se al medi en el que es trobaba. No hi ha des d'aquest punt de vista societats imperfectes. Per valorar una societat s'hauria de fer des del seu propi sistema de valors i no des del nostre perquè res ens fa pensar que el nostre model de valors sigui superior als demés. Els nostres valors són simplement fruït de la nostra manera d'adaptar-nos al propi medi. Valors aquests que han anat evolucionant a mida que la història avançava i, per tant, el medi social canviava.
Així doncs, sería forasenyat pensar que cada societat té els valors que millors garanties de supervivència li dóna i que, per tant, canviar aquests valors és acabar amb la societat de que són propis?
Per acabar m'agradaria fer una referència que pot servir de matís al que acabo d'exposar. No pretenc amb aquestes reflexions defensar que en societats constituides com a tals al voltant d'un estat es pugui admetre com a diferència cultural la presència de règims totalitaris (com en el cas de l'Irak). L'estat és en sí mateix el medi en el qual es troba la societat i la millor manera d'adaptar-se a aquest medi crec que és la democràcia. Parlo per tant més de societats indígenes o tribals on la pertanyença a un estat no forma part del seu medi. La qüestió és doncs, aquest estat ha d'imposar a aquestes comunitats aïllades del model social el seu sistema de valors? Ha d'obligar als fills dels indígenes a anar a escola quan l'aprenentatge que necessiten per perpetuar la seva comunitat no requereix de l'escriptura?

3 comentaris:

Pedro ha dit...

Tio, sense adonar-te estàs defensant el relativisme de mala manera! Ets un heretge. Razinger Z et cremarà a la foguera! Que torni la Inquisició!

Pedro ha dit...

sería no va amb accent.

ferrancab ha dit...

Correccions:
1. No és sense adonar-me que escric.
2. No és una defensa. És, de fet, un plantejament, una reflexió oberta a debat (tot i que un debat s'espera que sigui entre més persones) esperant trobar un límit al relativisme.
Salut Peter!